#007: Parlant amb els algorismes

Des de fa dies que estic donant-li voltes a com ens relacionem per Internet amb la nostra gent propera. Després d'estar una temporada sense usar xarxes majoritàries, vaig ser una de tantes persones de les quals va instal·lar-se l'app que no voldria nomenar i comença per la lletra I. Ho vaig fer (des)motivat pel fet que era l'única forma de mantindre contacte en aquell moment amb diverses persones, per diversos motius, com que viuen lluny, no usen altres xarxes no privatives, etc. Això ha anat a pitjor, fins al punt que hi ha molta gent de qui no sabria si no fos per aquesta app.

És curiós com a mínim, com ens hem convençut de què per estar viu s'ha de publicar. I està tot molt ben muntat per a aquest propòsit. Com més publiques, més et veu la gent que segueix. Si interactues amb el contingut o el comentes, doncs és una bona forma d'iniciar conversa, així que molta gent també opta per publicar la seua vida diària en format exclusiu vint-i-quatre hores. He conegut una quantitat exagerada de coses de gent, tant propera com llunyana, gràcies a aquesta funció efímera, que fins a cert punt pot crear una obsessió amb intentar estar sempre al dia amb qui siga més proper. També pot crear una obsessió per saber més de qui no és tan proper, creant una relació parasocial i la sensació irreal de que la informació que comparteix aquesta gent llunyana (que moltes vegades és informació que potser hauria de compartir de forma més tancada, o que es fa per acabar guanyant diners amb publicitat), és informació dirigida a tu específicament, en compte d'unes dinàmiques totalment establides i polides per aquesta xarxa social.

Ja venia acostumant-me a aquesta forma de socialitzar amb la meua gent propera, perquè a mi, sent més algú a qui li agrada apropar-se a preguntar, en compte d'estar pendent tot el dia del telèfon, trobava la forma d'escapar-me d'aquestes dinàmiques simplement obrint un xat individual i preguntant per la seua vida a la resta.

La motivació d'escriure aquest text ha sigut és que fa unes setmanes que em sent un poc sobrepassat. M'està costant molt estar al dia amb la meua gent. Vaig estar donant-li voltes a què em passava (que potser és una cosa que sols em passe a mi, encara que ho dubte), fins que vaig veure una obvietat que se m'havia escapat: Deuria contestar-li a 7 persones per [nom de l'app del dimoni]. Vaig ampliar la notificació del telèfon mòbil i sis de set previsualitzacions deien "aquesta persona t'ha enviat un vídeo". Fotre. Em vaig posar a pensar quina part de costar-me estar al dia amb la meua gent implicava mirar els vídeos que m'havien enviat, i era una grandíssima part.

El que més em dol, en el fons, és com aquesta dinàmica té una part bona, que és que fa obvi que algú et mana una determinada cosa perquè se n'ha recordat de tu, que oculta una part roïna, que és que molt probablement aquest contingut ha sigut empapussat a la persona que te l'ha enviat mitjançant el tot poderós algorisme. Fins a quin punt hauries tingut una conversa sobre l'últim mem o sobre aquest tema si no fos per l'algorisme? Potser no ho hauries mencionat en la resta de la teua vida.

Tenint a més en compte que els algorismes també es basen en la teua interacció, probablement no sols et sortirà més d'aquest contingut intrús a tu, sinó també a la persona que t'ho ha manat, per així poder manar-te més. I així, continuarem invertint el temps en temes de conversa, pensant que per estar més en contacte amb la nostra gent, significa que arribarem a un altre lloc que no haja sigut perfectament premeditat per un ens invisiblement que ens influencia diàriament.

Dit això i sent conscient del problema, vull fer tot el possible per revertir aquesta situació. De fa temps, sé que tindre el meu temps per dedicar-lo conscientment a les meues coses és una forma de ser qui jo realment vull ser. Vull que això arribe a més gent. I vull començar a introduir aquesta conversa per veure què pensa la resta, mínim per enviar contingut de forma conscient, perquè siga una excepció i no la forma habitual de socialitzar.

Tot el temps que ens dediquem serà revolucionari, i tot el temps que dediquem a actuar com a extensions de les empreses que ens oprimeixen serà temps perdut. Dediquem més temps a intentar treure més temes de conversa per nosaltres mateixos i menys temps a repetir el que ens diuen els generadors de contingut. Intentem més processar amb el nostre propi cervell, la màquina més intel·ligent que tindrem mai a disposició, en compte d'externalitzar aquesta feina a altra gent o a ferramentes de grans empreses amb grans interessos de que ho faces. Dediquem més temps a avorrir-nos, a estar en silenci, i d'aquesta forma deixarem espai a que la nostra ment pense el que vulga pensar, sense excessos de dopamina, sense temes artificials dels quals parlar i sense necessitat de dedicar tant de temps a complir amb unes expectatives que acaben sent més per enterar-se del que diu l'algorisme, que del que diuen les teues amistats.

Dediquem més temps a crear, a interessar-nos pel nostre voltant i a cuidar-lo, i dediquem més temps a qui ens dedica el seu propi temps. Imaginem un entorn on, tot i ser remot, depenguen sols de nosaltres les interaccions que fem i depenga de nosaltres fer que vaja a millor.

P.D.: M'interessa saber sobretot de la gent que ha d'usar aquestes xarxes com a única forma de mantindre contacte amb algú, per saber si també les converses que teniu amb aquesta gent són vostres, o són part de l'algorisme. I saber quines accions petites heu anat prenent per poder millorar-ho. I també per saber si ho patiu igual que jo.

P.D. 2: No em serveix dir que les esborre i ja. Ni tot és blanc i negre, ni pense deixar de prioritzar socialitzar en aquests casos, a pesar de les males plataformes. Ja faig prou per a protegir-me d'aquestes influències i tinc aquestes apps molt limitades. El meu objectiu és començar a proposar alternatives als meus coneguts, per anar buscant espais més personals i menys influenciats per grans empreses.

P.D. 3: Ja anava tardant més a contestar missatges amb contingut extern, però probablement a partir d'ara prioritze contestar a qui no me l'envie. Em sap greu.

Nota: Foto de portada feta per razi pouri i agafada de Unsplash.